Estem davant d’un llibre que ben bé no sé com classificar: llibre de poemes juvenils? llibre de filosofia? llibre de crítica social? surrealisme textual i visual? abecedari il·lustrat? ... Karl Philipp Moritz (Hameln, 1756-Berlín, 1793) escriu una obra clàssica, d’aquestes que sempre estan d’actualitat, pels temes que tracta i com els tracta.
Una proposta poètica original, interessant, acompanyada d’unes suggerents il·lustracions i una molt bona traducció de Carles Andreu y Albert Vitó. Una proposta reflexiva sobre la condició humana, molt adient per a joves lectors, tan poc acostumats a l’intimisme reflexiu i crític, a rumiar allò que lligen, a transferir idees, a apropiar-se del text. Un poemari diferent i la seua lectura ens deixa inquiets, a joves i adults. Cada poema és com una píndola d’intel·ligència.
Una proposta poètica interessant i diferent d’aquesta xicoteta editorial, Bárbara Fiore, amb un fons bibliogràfic original per a totes les edats, lluny dels típics llibres infantils i juvenils, “políticament correctes”, que omplin les llibreries.
